Iron Bike 2016: Les conclusions

Tornava amb el cotxe cap a casa desde Sauze d’Olux poques hores després de rebre la samarreta de finisher i pensava: Tant que el vaig immaginar, tant que el vaig preparar i tant que el vaig desitjar i ja ha passat…

Ja em perdonarèu, però ara mateix no em veig capaç de remuntar-me al primer día i de fer una crònica de la cursa de manera cronològica i ordenada. Tinc moltes coses al cap, moltes idees, moltes imatges i molts records barrejats, per tant, abans de fer una crònica com cal, deixeu-me explicar-vos algunes conclusions de manera desordenada. Conclusions que d’alguna manera vull deixar escrites per re-llegirles en el futur i que m’han d’ajudar a repetir les coses ben fetes i a evitar cometre els mateixos errors en el futur.

Iron Bike Oriol Chias
Deixar frens i fer rodar la bici sobre els corriols de pedra mullada. Aquesta barreja de concentració i diversió tant excitant et fa oblidar la pallissa prèvia de la pujada…

Així veig les coses encara amb l’Iron Bike molt recent a les cames

Després del primer Iron Bike, ja res serà igual. La meva percepció de l’esforç, del que es dur i el que no ho es, ha canviat. He fet coses complicades abans, però res s’hi acosta. Ni Ultra trails, ni Ironman, ni altres curses per etapes, ni res de res.

He passat de pantalla.

Aquesta ha estat sense cap dubte i de lluny, la millor experiència esportiva de la meva vida. He conegut L’Iron bike i m’he enamorat. Allà tot es extrem, intens i multiplicat. Viure durant 8 dies per la bici, en màxim contacte amb la natura i envoltat de gent amb el mateix objectiu.

L’organització es fantàstica! És molt professional per un costat i a l’hora molt familiar, però sobretot, el que millor els defineix es que en el disseny de la cursa, no ténen cap mena de compassió, no son humans.

Com m’he preparat?

Estic força satisfet de com he entrenat i com m’he focalitzat durant 8 mesos només en això. Aquí no em puc fer cap retret. (Quan tocava fer entrenaments durs, han estat molt durs i quan tocava suau, ho he respectat). Per anar guanyant forma, també he competit força.

A nivell de la dieta, m’he concentrat i el resultat ha estat bò: 62,5kg i 5,5% de greix abans de la cursa.

Parlant del material, no he estrenat res. Cobertes i liquid de més de 300kms, i la bici amb lo de sempre. Revisió general de coixinets, cables canvi i líquid cobertes 1 mes abans.

I per sobre de tot, no em vull deixar lo més important: Hi he anat amb moltes ganes i tonelades d’il·lusió.

Un cop allà

Tenir respecte a l’Iron bike i a la muntanya. Aumentar el marge de seguretat als descensos i concentració màxima sempre! Estar molt pendent de no tenir fred i no posar-se malalt tot i perdre temps en els canvis de roba.

Menjar i hidratar-se constanment.

Actitud positiva sempre! Mai posar-se en negatiu i evitar pensaments del tipus: Que cabrons! Com ens fan això? Això és indecent, vinga va!, etc…

Els mals pensaments que normalment ja et poden debilitar, allà t’ensorren.

Saber patir, saber posar la ment en blanc, pensar que has de seguir sempre endavant i no buscar un perquè.

El perquè de tot plegat el podràs conèixer quan acabis l’Iron Bike. Allà hi trobaràs la resposta.

I ara que ja m’he ensabonat una mica;

Les coses que NO he fet bé

Em cal més entreno específic de trekking amb la bici a sobre. L’any vinent hauré de fer mes peses a l’hivern i alguns trekkings amb motxila carregada (12kg) al Pedraforca.

La bici impecable, ni un sol problema, però a l’Iron Bike s’hi ha d’anar amb una bici doble suspensió i tija telescòpica. Els descensos extrems i les pistes de roca son molt frecuents. Més seguretat, menys faiga i més velocitat.

Haig d’enganyar a la Mireia perque em deixi comprar un cuadre nou o canviar la bici directament. Si això no pot ser per culpa dels maleits $$$$, hi hauré de tornar amb la rigida, però una tija telescòpica es obligada.

Material que haig de canviar:

Bici de doble suspensió (si Déu vol)

Tija telescòpica, si o si.

Plantejar disc de 180mm davant. Provar-ho ja.

Les sabates Mavic han anat molt bé per tot en general, però el dia del trekking a l’Albergian no. Portar bambes i canviar, o comprar sabates de bici toves per fer-ho tot. Pensar-hi.

Buscar un Gore-tex lleuger per portar sempre i no portar tants dies motxila. Gore i manguitos es suficient.

Portar una armilla talla-vent (la porto sempre i va i me la deixo…).

Funda pel mòvil resistent a l’aigua.

Portar maleta mes gran (la que tinc de la moto d’enduro) per poder portar mes eines, kit netejar bici i manxa de taller.

Important! Muda completa per cada dia sobre la bici. 8 conjunts.

Bateria de 16.000mA per no dependre cada dia dels endolls del campament.

Llum per dins la tenda.

Taps per dormir.

Crema solar factor 50 per cara i braços.

Crema post-dutxa pel cul (Assos).

Agafar compressport pels bessons.

2 tovalloles petites secat ràpid o 1 tovallola i 1 vernús.

Pastilles de sals per l’aigua del matí i la hidratació de nit.

Proteïna per la nit i per reemplaçar el postre del menú Iron…

Vale, i ara que?

Aquest any he estat molt conservador en els especials llargues. No pots sortir fort quan no saps el que t’espera, però a les especials curtes (menys d’una hora) m’he esforçat al màxim i he estat normalment al lloc 25. Finalment a la general he fet el 40.

Ara que ja conec la duresa dels punts crítics i el terreny, penso que si entreno bé desde el proper Octubre (Agost i Setembre faré sortides per disfrutar de la bici al màxim), el 2017 puc lluitar per intentar estar al top 25.

Però compte! Lo important es acabar sencer i tant content com aquest any.

L’Iron Bike no perdona els errors i s’han de gestionar molt bé les forçes per evitar tenir un mal dia. Etapes com la del Bellino, l’Albergian o el Chaberton no es poden afrontar si no estàs al 100%.

I per acabar…

A la Mireia i als meu pares; Gràcies per apoiar-me tant la setmana de la cursa i també durant el mesos anteriors d’entrenaments i curses fora de casa. M’heu donat aquella tranquilitat necessaria de saber que a casa va tot bé, mentre jo em podia concentrar en la cursa al 100%.

Gràcies al Marc, Pere, Vane i Berta pels ànims i pel trofeu!!! Aquest només el tinc jo… ;-)

Al Jose i al Jordi per estar pendents de les meves cròniques i enviant sempre missatges d’ànim i suport.

I no em puc deixar a VIKO, pel patrocini i el suport moral tant de l’empresa com dels companys!

M’heu ajudat! Gràcies a tots!!!

Related posts