Transcatalunya 2016

IMG_1045 (2)

Amb moltes ganes de fer un bon entrenament de qualitat per l’Ironbike, he vingut tot sol a fer la Transcatalunya 2016 (ja en van 3 amb aquesta. Edició 2013 i Edició 2010 amb roda 26″ i diferent recorregut al a part final…).

Aquesta Transcatalunya comparteix recorregut al 100% amb l’edició de 2013 que ja vaig fer amb el Jordi i per tant, l’objectiu era clar: Baixar de les 10h i 20min que vam dedicar l’any 2013. De fet, la meva idea aquest any era baixar de 10h per fer classificació Or.

Dissabte vaig pujar amb el Tren cap a La Molina, a les 19h briefing (molt catxondo com sempre a càrrec del Pere) i a les 20:30 sopar a l’Hotel Supermolina amb el David, Christian, Nico i d’altres companys de probike. A les 21:30 al llit que demà toca aixecar-se a les 3:30… Tot just vaig poder dormir 4h.

A les 5h començèm encara de nit i com sempre el grup de davant d’uns 8 corredors surt a fondo. Jo m’acosto al grup però en 3 o 4 kms ja veig que si segueixo a aquell ritme, ho pagaré més tard –200kms de BTT no es poden prendre a broma– Em deixo anar una mica del grup, per agafar el meu ritme i els vaig perdent poc a poc. Al coronar el Coll de Pal, ja fa 1h i 4min que pedalo, em prenc el primer gel del dia i ja no veig el grup, que segurament ja porten uns minuts baixant. Em torvo el Pere a dalt amb el cotxe i m’anima dient que vaig top 10! Bé, no ens emocionèm gaire que tot just hem fet un 10% de la cursa. Encara hi ha moooolta feina a fer.

La carretera comença a baixar, m’hi llenço i just quan s’agafa muntanya, a la primera cadena ja veig un dels corredors de davant amb la bici enganxada a la cadena i ell per terra estirat i tapat amb una manta. Sempre hi cau algú aqui, sempre.

Després de baixar, passo pel primer CP, i només paro per agafar un paper que em permeti netejar les ulleres de la humitat de la densa boira que he trobat baixant.

Del CP1 al CP4 em passen 4 corredors, que van en parelles de dos, però decideixo no agafar roda i segueixo sol. Em sembla que van massa forts per trovar-se a la primera meitat de cursa, i entre mi penso, ja ens trovarèm…

Jo vaig passant les hores i els CP sense massa patiments. Porto un ritme exigent, però un punt còmode i mantinc les pulsacions força relaxades.

Efectivament, cap als kms finals atrapo als corredors que m’han passat al principi del día. Algún el passo perque s’ha parat al CP a menjar, i jo no paro o paro molt poc i d’altres els passo perque porto millor ritme i a ells ja s’els veu patir. Finalment, després de patir per la bateria del GPS, que ja fa més de 2h que m’avisa de “Pilas bajas”, arrivo al velodrom en 9h i 27min i 9ena posició. Content pel resultat i sobretot per la gestió de les meves energies durant la cursa. He anat de menys a més i he acabat amb força!

Segueixo amb la sensació de que menjo massa en curses llargues i haig de parar molt a pixar, però aquest cop bastant millor que a la Osona Limits. Anèm millorant!

 

Related posts