Osona Limits 2016

faju201600521-619_original (2)

L’objectiu principal d’aquesta cursa (a banda de divertir-se evidenment), era fer un bon entrenament per l’Ironbike. Encadenar dos dies de moltes hores i cèrta intensitat i veure com em sentava…

La primera etapa, de Tona a St.Qurize de Besora va resultar més dura del que semblava. 117kms i 3.000 metres de desnivell en un recorregut en forma de serra i relativament poc rodador. La quantitat de pista i asfalt em va sorprendre una mica negativament, doncs m’havien explicat que era molt corriolera, però la veritat és que tot i l’asfalt va resultar prou divertida. Com sempre, el problema més gran en curses d’aquest tipus (no marcades) va ser el seguiment de la ruta per GPS. És fàcil perdre la ruta, i com a tothom, a mi també em va passar. Per sort, al principi vaig intentar estar davant i vaig poder començar amb un grup de 5 ciclistes que rodavem com a segon grup de la cursa (davant en teníem només 3). Vaig estar pràcticament tot el dia amb el grup, i tot i que ens vam perdre en alguna ocasió, no va resultar massa temps. Cap als quilòmetres finals, un del integrants del grup, va començar a atacar i el grup es va trencar per complet. Ell va marxar, i la resta ens vam anar atacant mutuament fins que es va destroçar tot i vam entrar a meta tots separats. Jo vaig mirar de reservar per l’endemà i vaig arrivar l’ultim del grup en 9a posició. 7h i 4 min. Amb la sensació d’haber “guardat” forçes per demà però cansat i cèrtament fatigat per les hores i la calor que vam tenir tot el dia.

Un cop a meta, l’organització t’agafa la bici i te la neteja i engrasa pel dia seguent (Olé!) i t’ofereixen un bon massatge de descarrega a càrrec de Madform. Per tant, vaig passar per la dutxa de l’hotel i vaig tornar a meta a fer-me el massatge. Aleshores vaig poder veure com van arrivar alguns del meus companys de Sant Cugat i també em vaig trovar el Marcos, que havia arrivat mentre jo era a la dutxa amb problemes a la bateria del seu GPs als últims kms…

Beure, menjar, beure, menjar i cap a l’hotel a aixecar les cames.

Un sopar de grup a les 20:30 i a les 12h a dormir veient l’etapa del muntanya del Giro amb l’iPad.

L’endemà em vaig llevar amb unes cames relativament correctes, però al començar ja vaig veure que no estava al 100% i les pulsacions no pujaven amb alegria. Vaig anar fent però a les primeres de canvi el grup de davant vam tirar per un camí que no era correcte i al donar la volta vam veure com tot el pilot de corredors de darrera ens passaven davant… A remuntar toca!

El fet de no poder estar davant del tot, em va portar a un terreny de ningú (cap a la posició 18) i als pocs quilòmetres de l’inici vaig perdre’m més de 10 minuts en un pràt plè d’ovelles. Una situació penosa.

Cap a la 3a hora de cursa, les cames van anar agfant ritme, i a base de menjar i beure, em vaig començar a trobar molt sencer, quasi al 100%. Vaig anar recuperant alguna posició fins que finalment, després de 100kms de lluita vaig entrar a meta 15è en 6h25min.

Posició final 12è

13h de cursa i 217kms

No puc acabar senser mencionar que la organització de la Osona Limits es impecable. Els avituallaments estàn molt bén posats, hi ha de tot i el voluntaris son exquisits. Una cursa molt recomanable. Hi tornaré.

Marxo amb un plus de confiança per les bones sensacions que he tingut a l’encadenar més d’un dia de cursa. Ara toca seguir treballant per l’Ironbike.

faju201600521-801_original (1) faju201600521-106_original (1) faju201600521-110_original (1) faju201600521-202_original (1)

Related posts