Pre IronBike 2016

Iron Bike Oriol Chias

Aquest article l’he escrit per mi, per llegir a partir de l’agost. De fet, potser em va bé fins i tot llegir-lo la última setmana de Juliol mentre intenti descansar dins d’una tenda de campaña als alps Italians.

El proper 23 de Juliol aniré a córrer l’Ironbike. Sense cap mena de dubte, l’Ironbike es el repte de MTB més autèntic i dur al que es pot enfrontar un ciclista de muntanya. És per això, que la duressa de l’Ironbike eclipsa qualsevol de les meves anteriors experiències en competició. Res del que he fet fins ara s’acosta, ni tan sols de lluny, al repte que suposa acabar un Ironbike.

El mes de Gener, quan ja tenia completament decidit que l’Ironbike seria l’objectiu d’aquest 2016, vaig entrar en mode —concentració— i em vaig planificar l’any: Entrenar dur, intentar descansar adecuadament, competir molt, competir dur i afinar-se. Arrivar a l’Ironbike en la meva millor versió és l’objectiu.

De moment estic satisfet del que he fet des del gener i considero que arrivaré a l’Ironbike com jo volía. Up cop allà, caldrà patir dia a dia i no rendir-se, però sobretot caldrà ser inteligent. Un cursa tant tècnica, llarga i en condicions tant extremes d’altitud i mal temps, requereix fer les coses correctament. Jo vull acabar i la posició no m’importa. Si l’experiència resulta positiva, ja tindré temps de tornar i millorar-me. Etapes de més de 10h diaries i descensos tècnics i interminables mereixen com a mínim el respecte d’algú que sap per experiència que un petit error es pot pagar molt car.

Miraré de mantenir Twitter actiu després de cada etapa i a la tornada, crònica.

Related posts