Pedals de Foc Non Stop 2014

Tot commença a les 5 del matí a Vielha, negre nit. Arrivo a la sortida a les 4:40, ja hi ha gent, però hi ha cèrta calma. Poc crits, poc soroll. Passo el control de xip i em col·loco a la cua de sortida, Aproximadament tinc 75 corredors per davant. Van passant el minuts, i fins quasi les 5 no paren d’arrivar corredors.

Puntualment es dona la sortida i començèm força ràpid. La sortida es molt intensa, doncs per sortir de Vielha ens cal superar un desnivell important fins a la carretera. En les primeres rampes de ciment entro en calor i em trec la jaqueta de pluja. Un cop a la carretera, tinc uns 30 o 40 corredors per davant i jo estic en un grup de 10 o 15. Entrèm al tunnel i com que el ritme del grup em sembla lent, decideixo posa-rme davant i tirar. Potser estic gastant massa, però no m’agrada especular! El ritme era massa lent.
Un cop sortim del tunnel, breu descens i aviat entrèm a la muntanya. Seguim baixant i aviat tornarà pujar un altre cop.
Després de 2 hores força intenses passant gent, sembla que he trovat el meu lloc. Ja no passo gent, i tampoc em passa ningú.
Després de superar el segon pic del día, i passar el primer avituallament (sense parar), començo a pujar i DESGRÀCIA! He punxat darrera. No tinc cap tall, però he perdut molta pressió. Segueixo tirant sense parar amb l’esperança de que el liquid acabi sellant la punxada, però poc a poc segueixo perdent i al final he de parar.
Decideixo posar aire i seguir. No em vull arriscar a posar la càmara nova, perque si torno a tenir la desgràcia de punxar (molt provable) ja em quedaré sense càmara i completament tirat. Prefereixo anar aguantant així i poder posar-li liquid tubeless al seguent aviatuallament.
Així que amb molt poca pressió, vaig fent i desprésde gastar molt, arrivo al segon avituallament. Hi ha manxa de taller, però no hi ha liquid! Merda! Pregunto i em diuen que els mecànics estàn al quart! Doncs no em queda més remei, que posar 3Kg de pressió i creuar els dits per poder arrivar al seguent aviatuallament. surto bé, però en menys de 5 kms torno a estar molt fluix de pressió. Arrossegar la bici amb tant poca pressió em desgasta molt, però no hi penso massa i apreto. A 10kms del seguent avituallament haig de parar i posar aire amb la mancha de mà. Segueixo tou, però arrivo al 3er. Tampoc hi ha liquid, però amb la macha de taller, li puc posar 4kgs que aquest cop si, em serviràn per arrivar al 4rt avituallanent quasi amb la llanta tocant a terra. L’ultim port de muntanya el baixo molt ràpid, però fi com una ballarina.
Un cop arrivo a 4rt, baixo de la bici ràpid i quasi li llenço al mecànic demanant que em posin liquid tubeless darrera, que vaig amb un poro. Me la agafen, i mentrestant signo el control, em carrego les butxaques de menjar i omplo el bidó. Quan estic llest, el mecànic encara es baralla i la faig aquesta foto. Un està per la roda, i l’altre lubrica cadena i pedals. en pocs minuts la tinc. I a tope! Ara comença una nova Pedals per mi!
Surto esperitat i començo a atrapar gent que em passava quan portava la roda tova, però ara toca pujar el port de la jornada, el coll de triador… Mare meva. Aqui diuen que es on passa tot. Lo bo i lo dolent… Però per mi tot es bò. Tinc la roda dura com una pedra, no perd i estic animat! Per poc m’he vist a casa…
Després de patir força, conesgueixo arrivar a dalt del Triador, però ara toca un llarg planejar que m’acaba de deixar força tocat.
Començo a notar una falta d’energia important, he gastat molt i començo a tenir sensació de poques energies.
La cursa va passant, tècnicament no es molt complexe, però te molts més quilòmetres de trialera dels que em pensava, i això unit a que el terreny està força humit, els descensos son tècnics i molt divertits. Es important el contrast entre el patiment a les pujades i la diversió a les baixades. Baixant vaig molt fi. Tot i les poques forçes, no cometo cap error. Ni la més mínima situació de descontrol.
Els seguents 60 kilòmetres seràn una tortura. L’energia em va a la baixa i tot i que tinc la sensació de que he menjat bé, no recupero. La calor de les estones de sol, el fred de les zones d’ombra i vent no ajuda a recuperar i passo tota aquesta kilometrada fins Espot amb més pena que glòria. Com que veig que estic patint, decideixo no maltractar-me psicològicament i poso la ment en mode: OFF. No se ni com, però he passat l’agonia i a Espot, un llarg descens per l’estació d’esqui m’ha posat les piles de nou. L’energia, tot i que no es espectacular, va tornant poc a poc.
IMG_6790
Ara, em queden uns 70 quilòmetres durs, que aniré portant de la millor manera possible fins arrivar a meta. Ha estat una cursa dura, però que alhora he gaudit moltíssim. Es un experiència que val la pena viure.
Finalment, després de 13h 50′ entro a meta el 35 de la general. Satisfet pel rendiment tot i els problemes amb la punxada que m’han fet perdre molt temps i moltes energies. Però, a tots ens passen coses… ;-)
DSC_0164 DSC_0170

Related posts

Leave a Comment