ABR 2014

Després de quatre mesos seguint una preparació específica a càrrec del Kim Forteza, ha arribat el moment de marxar cap a la ABR. Cos, ment i material estan preparats.

Començèm

Després de traslladar-nos divendres per la tarda a Jaén, Dissabte ja ens vam aixecar amb tot preparat. Primer esmorzar i de seguida vam anar cap al paddock per trobar-nos amb la gent de Probike. La idea era sortir a rodar una mica i a l’hora descobrir l’inici de la primera etapa. Un principi d’asfalt i pista on ja vam anticipar que la cursa començaria amb molt gas. Una horeta i mitja de rodar va ser suficient per estirar les cames. Vam tornar a l’hotel i després a dinar tots plegats amb el David Mateu i el Pep Sànchez (parella del Josef).

Etapa 1: Molt ràpida

La primera etapa es va caracteritzar pel gas que portàvem tot el dia. Ja feia un parell de dies que no agafava la bici i tenia les cames carregades a tope. Vam començar molt forts amb la intenció de no agafar massa embussos, i ens vam trobar tant bé, que no vam deixar d’anar per feina durant tot el dia. Va ser una etapa de força pista, amb pendents de tota mena. Pla, fals pla, 4% i rampes de més del 15%. Els descensos, tot i no ser molt tècnics estaven una mica humits i van complicar una mica algun punt, però en general va ser l’etapa menys tècnica. Els últims 8 quilòmetres vaig començar a notar que les cames ja no podrien aguantar aquell ritme i vam haver d’afluixar un pèl, perdent dues posicions però entrant a meta contents per acabar la primera etapa sense incidents! Ja en teníem una al sac. 60kms a quasi 18 km/h de mitja i amb aquests nivells d’esforç:  El primer dia vam entrar a meta en la posició 35 de la nostra categoria, la Master 30. 3h28’39”

Etapa 2: Fred, pluja i fang

Aquesta va ser la èpica, sense dubte. Una etapa que vam començar i acabar amb pluja, on varèm trobar tones de fang durant tot el recorregut i neu a les cotes més altes. En algun moment el fred va ser tant intens que vaig perdre la sensibilitat als dits, i era força complicat controlar la bici als descensos. Les rodes amb una capa immensa de fang ens complicaven rodar ràpid i per sort vam poder salvar el dia amb un únic incident. El Jordi va patir una caiguda sense conseqüències en una pista de descens molt fangosa fruït de la falta de sensibilitat a les mans. Per sort, quan vam ser a cotes més baixes, la temperatura va augmentar i varèm aconseguir arribar a meta en millor estat, sobretot d’ànim… En resum, va ser un dia dur, on el premi va ser entrar a meta d’una peça i amb la bici en perfecte estat. Aquell dia, era qüestió de “salvar-lo” i així ho vam fer.

IMG_5800

60kms a 13,3Km/h de mitja, i gràcies…

Etapa 3: Difícil de classificar

La tercera etapa la vam celebrar a la població d’Andújar, a 45kms de Jaén. Tot i ser més llarga que les dues primeres, de 60kms, no semblava que ens hagués de donar tanta feina. La sortida va ser com cada dia a tope. Els primers 5 o 10 km, depenent del perfil de l’etapa sempre es fan a tot gas a l’ABR. Es una cosa que m’ha agradat d’aquesta cursa. S’ha de lluitar i força per aconseguir un bon lloc que no et penalitzi tant quan arribin els primers embussos. I és important, perquè embussos s’en fan cada dia. L’organització te la sana costum de posar algun coll d’ampolla que permet que el primer grup de 40 o 50 corredors passi a tope i la resta del pilot, es quedi enganxat. És una imatge similar als ramats de nyus africans que creuen els rius en manat i després només troben un parell de punts de sortida on tots s’apilen en una lluita agònica que a més d’un li acaba costant la vida. A nosaltres ens costa temps i nervis, però finalment l’embús passa i pots tornar a pujar a la bici i obrir GAS. La ràbia ajuda! Andújar va ser la primera etapa on realment vaig gaudir de corriols i trialeres. Ja amb bon temps i sense pluja, el recorregut ens va regalar força quilòmetres de corriol. Així com el primer dia vaig començar a perdre gas els últims 8kms d’etapa, avui era el Jordi qui tenia mal de cames i vam haver de baixar el ritme en vàries ocasions per poder entrar plegats a meta. La ABR no permet més de 2 minuts de separació entre parelles. Gran contrast entre l’entrada a meta del dia anterior i la d’aquesta Etapa 3, on el somriure a la cara era molt difícil de dissimular. Quina etapa més divertida, i ja som a l’equador de cursa sense problemes! Això rutlla! Avui posició 29 de Master 30! Les cames ja fan mal, però per sort, a tothom!

1689790_1389588161311859_553954193_n

Etapa 4: ¡Al palco!

Com diu el Zugasti… Després de passar tota la nit dormint plàcidament, el Jordi em desperta amb males notícies. Sembla que ha agafat un gastrointerits que l’ha tingut tota la nit en dansa. La situació no es fàcil, si el Jordi no surt avui, estem fora de cursa. Després de valorar la situació veig que no hi ha cap altre alternativa. Cal que es quedi al llit. Tot i estar desqualificats, jo agafo el cotxe i vaig cap a la sortida de Còrdova. El dia es desperta amb molta boira, i el fet d’estar fora de cursa, em resta un punt de motivació. Faré l’etapa, però no se si la podré fer amb l’actitud dels darrers dies. Comencem a tope, com sempre, però el fet de no haver de buscar al Jordi entre el pilot em permet triar millor les traçades, i en només 3 corbes aconsegueixo guanyar més de 20 posicions. Dreta, dreta, dreta, i interior, interior, interior. Em trobo a tot gas amb un grup que m’agrada. A la ABR com a totes les curses passa una cosa, i es que si vas amb la gent del teu nivell, pujes bé i baixes bé, a la que tens algun problema i has de rodar en posicions més retrassades, tot es converteix en un problema. La gent apart de tenir menys gas que tu, també te menys tècnica, i et molesten tant pujant com baixant. Tot i no estar al 100% motivat, el ritme de cursa empeny i al final vaig agafant el ritme. L’etapa 4 ha estat l’etapa de la fluïdesa. Com diuen els italians, Sicuro e pulito! Vaig tenir bones cames i bon ritme baixant. Les trialeres de Còrdova m’han encantat! Tot i augmentar la distància respecte l’etapa 3 (73kms), avui he rodat més ràpid i he ventilat l’etapa en només 3h54’, arribant en la posició (NO Oficial) 29 de Master 30.

1920066_1387613671509308_183674325_n

Etapa 5: Benvingut a casa!

Després de passar quasi tot el dia 4 al llit, el Jordi te ganes de córrer l’etapa 5. Caldrà veure com passa la nit, però la motivació es bona senyal i bona companyia. Efectivament, el matí del día 5 ens somriu, el Jordi te ganes i cos per fer l’etapa. anem cap a la sortida i no tenim problemes per entrar al nostre calaix. Estem fora de cursa, però podem seguir disputant etapes individualment. Avui ha estat un dia estrany per mi. Ja porto 4 dies de cursa pitjant fort i les cames, com a tots ja em fan força mal cada matí. A més, recordo que al final de l’etapa 4, vaig començar a notar molèsties al genoll esquerre, i aquestes molèsties es convertiran en tortura durant la primera meitat de l’etapa d’avui. El Jordi en canvi, tot i haver estat malalt i menjant poc, ha tingut un dia de descans que li ha anat molt bé per les cames. La frescor en els primers compassos d’etapa es evident, i sumat al mal del meu genoll ha provocat que m’hagi hagut d’esperar durant la primera meitat d’etapa. A poc a poc he anat tolerant millor el dolor, i sobretot agafant més ritme. Com que estem a l’etapa reina (84kms) hi haurà temps per tot. La segona meitat d’etapa, ja he pogut posar-me davant i deixar de ser un lastra. Per cert, avui més trialeres!, quina diversió i quines fotos més xules que ens fan durant cada etapa! Ja tinc ganes de veure-les.

1781882_238664386317551_2005559768_n

Etapa 6: Master en BTT

Última etapa, quina pena, això ja s’acaba!!! Avui 60kms i aparentment poc desnivell (que murris els organitzadors…). Semblava una etapa de tràmit i la veritat es que no ho ha estat gens. Hem començat a tope, com cada dia, avui potser una mica més i tot. Com que ja em conec la sortida, m’he col·locat a la dreta i en les dues primeres corbes, he guanyat força posicions. En un moment en què tenia al Jordi uns 4 o 5 metres per davant, he vist que la pista el dividia en dos. Per l’esquerra un toll d’aigua i fang força gran i per la dreta no se que hi havia, però la majoria del pilot de corredors s’estava acumulant i semblava que es formava un tap. Tiro per l’esquerra i xofff!!! Buf, quin toll!!! El fang fins als turmells… Només fa 5 km que hem sortit i ja porto la transmissió plena de fang!!! A més crec que el Jordi ha tirat per la dreta i ara no el veig. Més val que m’espavili i comenci a remuntar posicions. El terreny segueix ràpid i jo també. Vaig passant gent, la primera pujada arriba i segueixo remuntant, però no veig al Jordi. Merda! Miro enrere i tampoc el veig. No cal que em faci il·lusions, el tinc per davant. Vaig apretant tant com puc i això em fa guanyar posicions. Tinc cames i ganes, estic concentrat i vaig molt per feina. Si toca baixar de la bici, corro i si toca prémer baixant, premo. Arriba el primer avituallament, espero trobar el Jordi esperant, però no hi es! Penso que com que no lluitem per la classificació, ha decidit tirar. No paro al l’avituallament, segueixo amb molt gas i just abans d’arribar a segon avituallament, després de sortir d’un tram torturador sobre la via del tren, punxo. S’em cau el món a sobre. Reparo ràpid, però amb aquesta manxa perdo molts minuts inflant la roda i tot i així, no la deixo amb la pressió adequada. Em passa moltíssima gent mentre inflo la roda. Entre ells, el Pep Sánchez. He perdut més de 5 minuts i moltes opcions de fer un bon lloc a l’etapa d’avui. Segueixo i ara toca baixar una trialera. Baixo molt ràpid. És molt tècnica i la ràbia i la concentració m’ajuden. Passó bé, però la roda rep dues trompades que per poc no em fan punxar de nou. arribo al segon avituallament i literalment li tiro la bici a un paio que porta manxa de taller, i li demano que em posi la roda de davant a 22 psi. Mentrestant, agafo un plàtan i una mica de Powerade. Torno ràpid cap a la bici, que ja està quasi inflada i com un pit-stop, li agafo, li dono les gràcies i marxo esperitat! Segueixo apretant però tenint clar que al Jordi ja no l’agafo. En pocs km, desgràcia. Torno a punxar… Merda!!!! No tinc càmera. Bici a l’espatlla i a córrer! Vaig preguntant al públic fins que un noi em cedeix la seva càmera de recanvi. Jo la substitueixo, però ell l’infla, i mentre l’infla, sorpresa!!! El Jordi arriba i venia per darrere!!! Resulta que ell també ha tingut problemes. Les meves punxades, en lloc d’allunyar-nos, ens han fet trobar! Seguim junts, però en res torno a punxar! Desastre! Això d’anar amb càmera es un desastre! El Jordi s’avança a buscar la Sandra Jordà, que va una metres per davant per demanar-li càmera, però abans que torni, jo ja m’he trobat un company que li faig pena i em cedeix la seva càmera. (Llàstima que no recordo l’equip). Munto, i quan ve el Jordi li posem l’ampolla de CO2 per què agafi bona pressió. Ara si, els problemes ens abandonen i comencem a tirar bé guanyant algunes posicions i arribant a meta content! Molt content!

Sis dies d’autèntic BTT. Es una cursa que cal fer. Si t’agraden els corriols i vols corredors amb nivell, aquesta és la cursa.

Aquesta ABR ha estat una mostra més de que formèm un bon equip. Si la ABR es una de les curses de BTT per etapes més importants d’Europa, la Cape Epic és sense dubte, la cursa de BTT per etapes més important del món, i tant de bò poguèm trovar l’ajuda necessària per repetir parella la propera edició 2015.

Related posts

Leave a Comment