Transpyr Road 2013 (First Edition)

 

Aquest any s’ha realitzat la primera edició de la Transpyr Road, coincidint amb la quarta edició de la Adventure de MTB. La Transpyr Road comparteix dates i principis i finals d’etapa amb la de muntanya, però evidenment el recorregut no es el mateix, que es disputa per petites carreteres poc transitades dels pirineus i el format tampoc. La cursa de muntanya es cronometra d’inici a final d’etapa, en canvi, la Road consta d’uns cèrts trams cronometrats dins de cada etapa, així, la resta es pot fer a un ritme un mica més suau (bé, això es el que es pot pensar)…

La cursa van ser 8 etapes, cadascuna d’elles amb un o dos trams cronometrats d’entre 15 i 40kms i amb molts ports, de fet, 48 en total entre Roses i San Sebastian.

No em vull extendre en relatar cada detall de cadascuna de les etapes, primer perque no tinc un record prou exacte i després perque en realitat, el que vaig viure i veure es indescriptible, com a mínim, jo no em veig capaç.

Els trams crono van endurir la cursa moltíssim, doncs el recorregut sense crono, era tant dur, que si ho volies donar tot al crono (com era el meu càs i el de la majoría), acabaves la crono desfet.

El primer i segon dia vaig patir moltíssim a la crono amb la calor, que em va deixar completamente KO. Vaig perdre uns preciossos minuts que ja no vaig poder recuperar en el dies posteriors, així que em vaig dedicar a intentar no pedre la 4ª posició de la general. Però com deia abans, això no es lo important.

La autèntica bellessa d’aquesta cursa van ser el recorregut i les persones.

El recorregut es fantàstic. Carreteres perdudes, petites, rugoses, retorçades i molt empinades. El paissatge es fantàstic i molt variat. Desde la bellesa de la nostra costa contemplada desde Sant Pere de Rodes, fins a les muntanyes del Pais Vasc Francès, recordant a Hänsel i Gretel.

Però amb el que em quedo d’aquesta Transpyr es amb les persones. En primer lloc amb el meu company Jordi, que tot i ser una cursa individual, nosaltres la vam viure plegats, tant amb la bici com després de cada etapa, i la seva companyia, va convertir la Transpyr en un record inolvidable.

També m’agradaría destacar el carinyo amb el que la organització va fer-ho tot i el tracte humà amb els corredors. Tant el Jordi Laparra com L’Eliseu Climent i els seus companys, van tractar-nos d’una manera inmillorable.

La companyia del Rafi i el Kim Forteza… Quin parell de cracks!

Espero que aquest any ens poguèm trovar tots a la Andalucia Bike Race!

PD: No es deixo a la família, que han patit en la distància, i que s’han ocupat de tot en la meva absència. Us estimo.

Related posts

Leave a Comment