Trans-Cat 1a Edició

Aquest cap de setmana llarg, havia de ser especial, del 8 a l’11 de setembre, 4 dies i 4 etapes. I ha estat especial, però no com jo hagués volgut.

Tot va començar divendres 7, quan després de preparar el cotxe amb tot lo necessari (llit, menjar, estris de cuina i roba), vaig marxar cap a Saldes, al peu del Pedraforca. Després de dues hores de camí, vaig arrivar amb prou temps per recullir els dorsals i preparar el cotxe abans d’anar el briefing.

El briefing va ser ràpid i simple. Una calorosa benvinguda i un breu repàs del recorregut sense massa detalls apart de que enlloc de 30kms seríen 32 o 33.

Després, ja de nit, vaig baixar al camping (més aviat al parking del camping) a fer el sopar i menjar-m’el! I aviat a dormir, que demà es presenta dur.

Dissabte a les 7h sona el despertador i aviat me n’adono que he dormit molt bé i he descansat. Toca vestir-se i esmorzar, que a les 8h comença la cursa. Fa una mica de fred, però sembla que farà bon dia, així que em vesteixo de calça curta i només m’abrigo amb uns “manguitos” pels primers minuts de cursa.

Puntualment començèm, i pujèm cap al poble de Saldes per unes rampes molt dures que ens portaràn directes a la muntanya. L’objectiu d’avui es fer una volta completa al voltant del pedraforca això si, pujant al Comabona, un pic que hi ha just al costat i que te la mateixa alçada que el famós Pedraforca,  2.547 metres.

Les primeres rampes fan que el ritme inicial no sigui massa fort, i en alguna pujada el grup davanter  fèm alguns comentaris de que cal reservar. Són 4 dies i els excessos d’avui ens poden passar factura.

Després de pujar i baixar força, arrivèm al primer control i avituallament, que enlloc del km6, l’han mogut al 8. Un glop d’Acuaruis, fico la mà al pot de les gominoles i tornem-hi. No he parat ni 15 segons.

Ara s’acava el puja baixa i toca pujar, i pujar de debò. de 1300 a 2500 metres en 4 quilòmetres! Quin tip de pujar i quins desnivells!!! Un cop al cim, quines vistes!!! El cim del Comabona es molt ampli, es un prat preciós on hi havia moltíssims cavalls en llibertat. Allà passèm per un control on ens fan signar una senyera i ràpid a baixar! Fèm una mica de carena durant uns 2kms i després a baixar a tope fins el seguent avituallament al km16. Hi passo molt ràpid i guanyo 2 posicions. Segueixo apretant, doncs el terreny ara baixa però no tant agressivament. Aprop del km19 baixant força ràpid per una pista molt pegregossa, faig un mal pàs i em torço el tormell dret! Buf, quina sentida i per poc vaig per terra! No paro de córrer, pero el dolor m’obliga a baixar el ritme i valoro com es de seriossa la lessió. Em fa mal, però crec que no m’he trencat ni esguinzat res. Al km22, últim avituallament. Paro a beure i m’estiro el tormell. Merda! Em fa mal si allargo el peu. Més val que em posi a córrer i no s’em refredi. Segueixo i enganxo a un noi que tenía per davant. En una pujada parlèm una mica, li comento lo del tormell i m’ofereix un Enantyum vegut. No ho dubto i l’accepto. Queda una hora de cursa i m’anirà bé.

Més endavant el company comença a defallir i tot i l’ajuda prestada, li dic que jo tiro, que haig d’aprofitar que ara em funciona tot…

Finalment, després de la sorpreseta final (una pujada infernal que fèm de pujada i baixada, no per avançar, sino com a regalet de la organització) entro a meta després de 4h49′ en la posició 10, tot i que després han publicat la 13 (encara no se perque).

Estic satisfet del meu rendiment, però una mica preocupat pel tormell. Vaig directe al metge de la cursa. Em remena el tormell i sentencia que creu que no tinc esguinç, però em posa una pomada i em recomana gel i la cama enlaire. Demà veurèm que tal va…

Aviat dino, em dutxo i recullo el cotxe. Cal comprar gel i desplaçar-me cap a Gombrèn, que només es trova a 45kms de Saldes, però la carretera es lenta i m’ocupa una hora i quart. De camí cau un xàfec i  tot i que para, un cop m’instal·lo al camp de futbòl del poble, la pluja hi torna.

Em passaré tota la tarda tancat al cotxe, intentant posar-me gel sense mullar el cotxe ni el llit i pensant com fer-me el sopar si no para en les properes hores.

Finalment, després de tres hores, para de ploure i aprofito per estendre tovallola i roba molla que evidenment no es seca. No fa sol i la humitat és altíssima.

A les 7 i pocs minuts comença el briefing, l’enllestim en pos minuts i després cap a fer el sopar abans de que plogui! Aconsegueixo fer-lo ràpid i com que tinc gana, m’el menjo! Són les 8 i mitja i ja tinc la feina feta, així que recullo la parada i després de solventar l’accés a corrent elèctrica, em fico al cotxe, on lamento no tenir 3G per poder veure l’etapa de “La Vuelta”. Em conformo amb 30 minuts de Catalunya ràdio per estar una mica al día del que passa al món i aviat plego veles. A les deu i mitja a dormir. Tot i que tinc l’alarma a les 8h, doncs la segona etapa comença a les 9h, m’he despertat a les 7:30 després de dormir plàcidament durant 9 hores!!! No recordo quants anys fa de l’ultima vegada!!!

No m’ha calgut posar-me de peus a terra per adonar-me de que no podría córrer. M’he vestit i quan he sortit del cotxe, efectivament he vist que no. Sense tenir-ho massa clar, he anat al director de cursa i li he dit que no podría córrer. No m’ho he pensat gaire i he marxat ràpid cap a casa. Si no puc córrer en condicions, mes val que marxi. No vull patir veient com corren els altres i tampoc vull deixar més dies a la familia sense mi, si no hi ha cap necessitat.

Aviat tindré fotos de la cursa. Bé, de la primera etapa…

Related posts

Leave a Comment