Avui he passat un Diumenge que fa varies setmanes que preparo amb moltíssima il·lusió. Tot ha començat a les 5:40 del matí quan ha sonat el despertador. Un salt del llit i després de vestir-me amb tot el que tenía preparat, he marxat de casa camí de Ribes de Freser. El plà era arrivar-hi a les 8h, però tot ha anat molt fluit i hi he arrivat més de mitja hora abans. Un bon esmorzar en un Bar molt especial m’ha ajudat a passar l’estona fins les 8h, quan he anat a Ski&Mountain a recullir els meus esquís. Per cert, dels 13º de Barcelona, aquí he passat a 3,5º… Això promèt!

Ja amb els esquís, un altre cop al cotxe i ara cap a Vallter 2000. L’única estació d’esquí catalana amb neu que serà l’inici de la ruta d’avui.

Després de 4 hores d’haber sortit de casa, ja porto els esquís a l’esquena. Ara toca caminar una mica, sense neu…

Un cop a la neu, he preparat els esquís amb les pells de foca, m’ho he posat tot a lloc i he pulsat el botó “Start” del GPS. Comença l’aventura!

Desde la base de l’estació tot puja (i molt) fins a la primera cota, el Coll de la Marrana:

Més de 600 metres de desnivell en només dos quilòmetres… He fet una suada impressionant, m’he anat treient roba y com a mínim he fet 50 vegades la “volta maría” algunes vegades amb mes encert que d’altres… Al final del día, després de fer-la tres-centes vegades, puc dir que sóc quasi un expert!

Un cop al Coll de la Marrana, ja es podia veure perfectament el cim de Bastiments, el mes alt de la zona. Així que no m’ho he pensat gaire i cap amunt! El tram final s’ha posat força difícil i he hagut de muntar els “ganivets”.

Finalment, després de més de dues hores, he fet el cim. Les vistes aquí dalt son precioses!!!

I ara que? Buf, això baixa molt i la neu aquí dalt esta força dura. M’ho he mirat uns instants i finalment, pel dret!!!! He començat a baixar amb força compte i poc a poc m’he anat sentint còmode però aleshores, la cosa s’ha comneçat a posar molt lletja. Una boira molt intensa m’ha deixat completament desorientat. No veia res, absolutament res, així que he anat direcció al sud durant uns llargs minuts amb molt de compte fins que alguns crits m’han orientat de la direcció correcte per arrivar a pistes.

Després d’una baixada molt complexe, la boira ha afluixat i he pogut constatar que aquells crits que sentia, realment venien de l’estació. Baixada directe per una vermella fins a peu de l’estació i a dinar, que ja es hora!

Després d’un apat ràpid, tornem-hi! He tornat a repetir el circuit del matí, això si, amb alguna molèstia extra als peus en forma de llaga…

Finalment, un altre cop a l’estació, sà i estalvi, molt content amb la jornada i satisfet amb el nivell d’exercici. Un bon entrenament! Veurèm demà com tinc les cames al córrer…

Vida, TADV!